Las FAS no son una ONG, en catalán

El Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, publicó un suelto del 'Col-lectiu Coronel Macià' anteayer 2 de septiembre, que transcribo abajo para general conocimiento. Encarezco un detallado análisis, pues en las españolísimas tierras del Principado ya se han mentado los presupuestos de Defensa en referencia a los retornos que estos producen allí.

Como consta en el documento, la UME no les gusta tampoco un pelo a los nacionalistas catalanes, igualito que a los "neos" de Madrid. Es lástima por cierto que GEES, Rehén de la ideología, critique a la Chacón genéricamente, sin entrar ni en cifras ni en letras relacionadas con Seguridad y Defensa, intentando evitar que se produzca ningún consenso serio al respecto en las Cortes entre el PP y el PSOE.

Les recuerdo al efecto El Gobierno Autónomo de Madrid y la Estrategia Española de Seguridad, comentario publicado en este minarete personal el pasado mes de junio. Para lo mismo, enlazo bonita página de la Comisión Europea, en catalán, idioma que es una de las lenguas españolas. El caso es que espero que nadie me empure por hacerme eco de esta noticia: Cataluña, "perpleja" porque "ya no es motor" de España; lo mismo no compensa el esfuerzo hecho para lograrlo...

El texto anunciado:

Ministra, les FAS no són una ONG

En els darrers anys, és indiscutible que la democratització començada pels generals Gutierrez Mellado, Cano Hevía, i el ministre Narcís Serra, ha conclòs en resultats positius. Les Forces Armades (FAS) del nefast 23-F han desaparegut, i tant sols poden quedar alguns comandaments relíquia en algunes unitats del nord d'Àfrica, però per a la immensa majoria dels comandaments de les FAS, la preocupació no és l'article 8è de la Constitució espanyola, i el desfilar dia rere dia sota un cartell de "Todo por la Patria", sinó que avui el que volen els comandaments i membres de les FAS és aprendre anglès, passar per les acadèmies especials, complementar els seus estudis amb carreres universitàries, i primordialment, participar en els programes de l'OTAN i servir en els centres de comandament d'aquesta organització, així com participar en accions internacionals al servei de la mateixa OTAN, de la Unió Europea, o de l'ONU.

L'Estat espanyol té, doncs, unes FAS mancades encara de personal, però amb un equilibri de força respectable. L'Exèrcit de Terra potser necessita incrementar els seus equipaments tecnològics, primordialment de defensa antiaèrea, la Marina ha d'acabar el seu projecte de flota que la convertirà en una de les més modernes de l'OTAN, i l'Exèrcit de l'Aire amb el programa EUROFIGTER i A-400 estarà al nivell de les mes potents forces aèries europees.

S'ha fet un esforç, s'ha creat una potent indústria militar, connectada amb els Estats Units i Europa i que pot donar excel·lents resultats en un futur, sobretot, en els seus aspectes de projectes navals. Però que és el que realment no s'ha fet bé? L'essencial és que les acadèmies militars, tot i els canvis fets, no han sabut canviar la mística i l'autoestima basada encara en models patriòtics espanyolistes que xoquen, encara, amb els models democràtics i oberts de la resta de les forces armades europees. Però el que més preocupa avui als alts comandaments de les FAS, els quals saben que s'han d'enfrontar avui o passat demà amb dos models diferents de la defensa, el del PSOE i el del PP, perquè, evidentment, els partits mal anomenats nacionalistes, CiU, PNB i ERC, no conten ni tenen projecte, és la mentalitat de convertir les FAS en una ONG global, preocupada per ampliar la parietat, que és positiva, però poc preocupada per la funció essencial d'unes FAS en alta disponibilitat de combat.

Els comandaments desplegats a Iraq en el seu moment, com al Líban o ara sobretot a Afganistan, voldrien veure en els nostres polítics, en la societat, i sobretot en el govern de l'Estat, mentalitat de que si s'envia a membres de les Forces Armades Espanyoles (FAE) a una actuació exterior, aquests no poden fer les funcions únicament d'un ONG o de les monges de la mare Teresa de Calcuta, sinó que fonamentalment són forces militars d'estabilització, i si és necessari, de combat. Naturalment, col·laborant i protegint a les ONG per a que puguin fer les seves funcions, però no es pot posar en un mateix pot les Forces Armades i les ONG.

A més, l'Estat, després de suprimir les brigades de defensa operativa del territori de l'Exèrcit de Terra, que tenien la funció subsidiària d'ajudar la població civil en cas de catàstrofes, ha volgut substituir-les, i així retornar-se a ella mateixa competències traslladades a les, anomenades, Comunitats Autònomes, creant una mena d'unitat de militars amb funcions de civils com és la Unitat Militar d'Emergències, un invent que, tot i funcionar en alguns països de la UE, no té clares les seves funcions i menysprea la tasca dels equips de protecció civil, bombers i demés cossos de seguretat i emergències de les diferents Comunitats Autònomes.

Ara que hi ha una ministra que pretén fer canvis en el futur de les FAE, caldria que aquesta reflexionés en profunditat sobre temes més importants que la parietat i la UME, i pensés en la necessitat d'estratègies conjuntes d'armament, equipament, tecnologia, tècniques de combat, acadèmies militars, etc, per tal d'avançar en la integració de les FAE en un potent, capaç i dissuasiu exèrcit europeu, en el qual no tindria sentit continuar amb els exèrcits nacionals o estatals.

En las fotos: 1. Motor Hispano-Suiza, de los fabricados bajo licencia de la empresa barcelonesa, antes de su restauración, imagen extraida de una página de Nueva Zelanda, referida a la reconstrucción de un Bristol SE.5a y 2. Motor Hispano-Suiza restaurado, en el Museo Alemán de la Aviación con sede en Munich (Alemania), imagen extraida de una página del Canadá.